La Pàtria Xica

Jo vaig neixer el barri del Carmel, cosa de la que ‘m sento molt orgullos, una mena de poble molt proper a Horta, anar el centre de la ciutat per a nosaltres era “anar a Barcelona”, pasar la montanya era com el que pasar una frontera ficticia, i encara que les comunicacions no estaban del tot mal; la visió de Barcelona des de el cim de la montanya Pelada dónaba una perspectiva molt envidiable de la ciutat, et senties una mica com el centre, doncs darrera de nosaltres és trobava la resta de la ciutat de Barcelona, amb això vull dir el sentiment de “poble”, ara quand vaig de visita el meu “poble” són poques les cares conegudes, les reformes que s’han realitzat ho han transformat de dalt a baix, els amics d’abans ja no hi són i els llaços que m’unien al Carmel són ja mínims.

Cosa curiosa em va passar al poc d’instalar-me a la meva nova llar, Gelida, i encara que ací el sentimient de poble és molt més gran, al ser pocs els habitants és cosa normal que tothom és coneixi, per sort mai he tingut el sentiment de ser com un forà, Gelida té la pecurialitat d’ adoptar als nous veïns i el calor humà és sent el rostre del seus habitants.  L’encant de les seves fonts, el castell, sense oblidar els sopars medievals que és celebran, el vell funicular, el ball de bastons, i com no la Festa de Santa Llúcia per mencionar algunas…

Ara veig clar que la pàtria xica no és unicament el lloc on has nascut, sino més bé fas la teva pròpia pàtria xica on ens instalem, a el Carmel em sento com un turiste que recorda vells temps, cercan velles cares…..encara que un ja s’hi sent més com un extrany que com a un natiu.

Una comparació a la inmigració, com diu la canço:  “Algo se muere en alma cuando un amigo se va….” en aquest cas sería  “algo se muere en alma cuando de tú pueblo/barrio te vas…..” per sort no tinc aquest extrany sentiment de no sentir-me de enlloc, Gelida m’he acollit amb els braços oberts i em sento Gelidenc, ara la meva pàtria xica és….Gelida, sense deixar això està clar un racó en el meu cor el meu Carmel natal.